1. image

    Nanus, ha arribat la setmana que toca anar a Vermont a fer la World Championship Spartan Race

    Us poso en context, fa més de 6 mesos que estic apuntat a aquesta cursa, me’n va parlar la meva amiga Lianne i quan em va oferir participar amb tot l’equip de la seva empresa, no m’ho vaig pensar ni dos cops, el preu de la inscripció em va sortir a $190! Una passada però com que és una World Championship s’ho val! La Lianne ja em va dir que l’any passat ella va trigar 8 hores i mitja a acabar les 14 milles (uns 22km) i més de 35 obstcles (a cada qual peor). Per més informació de que és una Spartan Race mireu el web oficial Spartan Race.

    Un cop us he posat en el context de com me’n vaig enterar i apuntar a la cursa, falta que sapigueu com va anar la meva setmana abans de la cursa. Aquella setmana va ser un infern, vam estar treballant cada dia fins la matinada, dormir 3 - 4 hores i seguir treballant. Com us podeu imaginar no vaig entrenar gens i físicament anava destrossat. Per acabar-ho de rematar… el divendres que havíem de marxar cap a Vermont a casa de l’amiga que ens allotjava, vaig treballar fins la 1 de la matinada, sortint de la feina, directe a casa a buscar la maleta i trucar al Jorge (el company de feina amb qui anava cap a Vermont a la cursa) que junt amb la seva dona la Sílvia, estaven dormint i esperant la meva trucada. Cap a les 2 i mitja de la matinada, em passaven a buscar per casa i començava un viatge de 4 hores en cotxe. 

    Sense dormir ni un pèl durant el viatge, vam arribar a Vermont cap a les 6 de la matinada, em vaig estirar 30 minuts al sofà i ja la gent de la casa (que érem uns 10) ja es van anar llevant, flipaven al veure que havíem arribat i que no havíem dormit res. Cansats i sense haver dormit… dutxa freda, bon esmorzar i vestir-se que a les 8 havíem d’estar recollint els dorsals i a les 9 del matí (24 hores jo sense dormir) començava una cursa que s’allargaria 9 hores i 50 minuts! Queda demostrat que a vegades la ment pot més que el cos ja que no vaig patir fatiga en cap moment, eren tantes les ganes de fer aquesta cursa que les 36 hores sense dormir no em van afectar. Però anem a pams!

    Sortida a les 9.15. A les 9 ja estem tots preparats a la Sortida. Cada 10 / 15 minuts sortien un grup de corredors ja que aquell dissabte corrien més de 4.000 persones.

    Per davant ens esperaven 26.75km, 1894m D+ i 1921m D- i un total de 9 hores i 58 minuts.

    Vam començar un grup de 8, només a l’inici 2 ja havien dit que volien anar a fer la cursa corrent fort i es van desmarcar. Dels 6 que vam quedar, 3 corríem força i 3 no havien fet mai una cursa de muntanya (TOTAL FAIL!). Com que ens havíem compromès a anar junts, els primers 10km van ser molt llargs, amb esperes de més de 10 minuts per reunir el grup. Vam anar superant obstacles, i de cop va arribar el pitjor per a mi… creuar nedant un riu a uns 12 graus de temperatura… només entrar a l’aigua vaig notar com les forces em marxaven i els braços quedaven inútils. La veritat que em vaig fer el xulo entrant sense salvavides i casi la palmo ofegat, al tros final vaig demanar-li a un que passava nedant per allà amb el seu super salvavides si em podia agafar ja que no podia més. Tota una “mala” experiència però la Spartan n’està plena d’aquestes.

    Al cap d’uns quilòmetres, tot mullats després de creuar el riu i tenint que esperar a la gent (portàvem només 8 de les 16 milles i ja anàvem per les 5 hores….) vam decidir separa-nos en 2 grups, els que corríem i els que no. En aquell moment, va començar la diversió, moment de llargs camins, pujades d’infart i tot a màxima velocitat. Proves d’infart. La que més recordo i la pitjor després del riu, va ser tenir que pujar tota una pujada bestial i plena de fang portant un sac de 27kg a la esquena. No us podeu imaginar la pujada i com collons pesava aquell sac.

    Al final ja fent-se fosc, vam apretar fort!!! GAAAAAAAAAAAAAAS!!!! I última pujada sortejant, mitg escalant uns arbres caiguts i baixada d’infart cap a la meta!!! Creuem la meta tot saltant el foc i allà estaven les nostres medalles esperant-nos… després de casi 10 hores i més de 30 hores sense dormir, tenia al voltant del meu coll la medalla de Finisher!!!

    Amb aquestes dos bèsties vaig fer l’últim tros de la cursa:

    La resta del grup va entrar una hora més tard, la organització s’ho va currar i va retallar el circuït per a que els més lents poguessin acabar la cursa i tenir la merescuda medalla! 

    Foto de família:

    Com veieu, cares de felicitat extrema i de cansament també! Fent autoreflexió, crec que aquesta cursa l’hagués pogut fer en unes 6-7 hores si m’ho hagués pres en serio i hagués descansat també. Un altre any serà!!!

    Us deixo primer amb el vídeo que vaig fer durant la cursa:

     

    I un altre vídeo que he trobat on es veuen tots els obstacles que vam tenir que superar… que no només era còrrer!

  2. Dissabte 9 de setembre i toca anar a visitar a una amiga catalana que ha vingut uns mesos a Falmouth (Woods Hole) a fer una part de la seva tèsi. Amb la Maria ens coneixiem ja que li vaig deixar el sofà llit per a que es quedés a casa meva a Cambridge un cap de setmana. Aratocava anar a emprenyar-la una mica.

    Falmouth està a una hora en bus de Boston. $45 per fer un viatge d’anada i tornada. Està situat a la regió anomenada Cape Cod i és un lloc de platja genial.

    Dissabte al matí vaig anar cap a Falmouth, un cop allà, la Maria m’esperava en bicicleta per anar fins a casa seva… jo hi vaig tenir que anar corrent… i no u cregueu que era a prop… 4 milles des de la para d’autobus!!!! 4 milles són uns 6,5km. 

    Després de la “passejadeta” fins a casa seva, va tocar fer una dutxa ràpida i ara sí, agafar bicicleta i anar a donar una volta. Espectacular volta que vam fer! Visita a un far, passeig a prop de la platja, tot un plaer!

    Vam dianr a un restaurant molt bo just al port de Woods Hole i tornada cap a casa ja que ella tenia que acabar unes coses de la feina. La tarda tranquileta a casa seva llegnt mentre ella treballava.

    Diumenge dia de fer la marmota a la platja, sol, relax i aigua. 10 de setembre i era el primer bany a la platja d’aquest any! Ja se sap que no soc gran amant de l’aigua salada però de tant en tant es necesita!

    Dinar a Falmouth i la tarda, un altre cop caminadeta de 4 milles fins a la estació d’autobusos.

    En general, un cap de setmana genial amb molt bona companyia. Ara que estic escrivint tot això, Maria ja deus estar a Catalunya amb el teu gat que tant enyoraves!

    Us deixo amb el vídeo resum del cap de setmana!

    Pròxim post, SPARTAN RACE!

  3. Us presento el vídeo de la V que es va fer a Boston el 23 d’Agost de 2014. 

    Per temes de copyright de la cançó utilitzada, YouTube no ens deixa visualitzar el vídeo al mòbil. Intentaré solucionar-ho el més aviat possible

    El 9N Votarem i Guanyarem!!!!!!!!

  4. Tri-centenari dels fets del 1714. Encara que estigui lluny ja fa unes hores que estic enxufat a la ràdio. No podré estar en un dels actes que crec que marcarà la història Catalana i de la futura Catalunya. Jo hi he col·laborat tant com he pogut i des de la ANC de Boston vam fer un prèvia de la V. Demà serà un gran dia, on milers de catalans es desplaçaran a Barcelona per fer una de les manifestacions més multitudinàries que la ciutat ha tingut.

    image

    La V a Boston

    A part d’això, demà es celebra també la Transenyera de Castellbell i el Vilar. La cursa de trail run que ja fa uns anyets vam començar a organitzar i que ara ja està totalment instaurada al nostre poble de Castellbell i el Vilar. Jo he col·laborat en tot el que he pogut des de la distància però tota la feina se l’han currat els amics de les Guineus. Molta força amics, demà serà genial! Segur que sereu més de 400 corredors. Un poble en marxa és un poble amb força.

    image

    Logo Transenyera. Resistir és guanyar

    I per si encara no n’hi ha prou, aquest cap de setmana a Castellbell i el Vilar s’hi celebra la festa dels Resistents. “La festa Resistents de Castellbell i el Vilar, vol recordar la resistència a ultrança del castell de Castellbell fins a la seva capitulació el 18 de setembre 1714. I la resistència de la partida del ferrer del Vilar de 1822. Un repàs històric enmig d’espectacles i teatre, balls i danses, gastronomia i mercat amb productes de l’època, taverna del sometent, recreacions, jocs i passejades en poni pels més menuts, etc.

    Més de 300 persones del poble involucrades en aquesta festa, impresionant. Només dir… Molta merda Castellvilarencs! Us anirà genial i jo des de Boston seguiré la última hora d’aquesta festa. Sort!

    image

    Cartell dels Resistents

    Doncs res, us deixo amb el cant de la senyera.

    Au, companys, enarborem-la
    en senyal de germandat!
    Au, germans, al vent desfem-la
    en senyal de llibertat.
    Que voleï! Contemplem-la
    en sa dolça majestat!

    http://www.youtube.com/watch?v=YOg4M79F0CQ

    Demà penjarà una estelada des d’una finestra a Cambridge, MA, EEUU.

  5. Cap de setmana del 13 i 14 de setembre toca anar a Castellbell i el Vilar (#Bages) als peus de #Montserrat a gaudir de la primera festa dels #Resistents! Des de Boston us desitjo tota la sort del món als participants i organitzadors que sé que hi heu posat moltes ganes i moltes hores de preparació. 100% recomanat a tothom! Repost de @cadireta #castellbell #castellbellielvilar #fempoble #catalunya #1714

    Cap de setmana del 13 i 14 de setembre toca anar a Castellbell i el Vilar (#Bages) als peus de #Montserrat a gaudir de la primera festa dels #Resistents! Des de Boston us desitjo tota la sort del món als participants i organitzadors que sé que hi heu posat moltes ganes i moltes hores de preparació. 100% recomanat a tothom! Repost de @cadireta #castellbell #castellbellielvilar #fempoble #catalunya #1714

  6. image

    Cap de setmana planificat i centrat a una cursa, “Jay Peak Trail Running Festival” de 25km a la bonica població de Jay a Vermont (VT) i que transcorre en una estació d’esquí que es diu Jay Peak. Ja fa mesos que m’hi vaig apuntar i en tenia moltes ganes. Per el que vaig llegir abans d’anar-hi, aquesta realment és trail i amb pendents força pronunciats (ja estava cansat de córrer molts quilòmetres per pistes forestals i poc pendent).

    Al principi hi tenia que anar sol a la cursa, vaig reservar-me una habitació a través d’Air B&B a una granja a prop de Jay. Una setmana abans d’anar-hi, dos parelles em van dir que els hi faria gràcia venir i jo encantadíssim. Vaig anul·lar la reserva i vam agafar un apart hotel al mateix resort de Jay Peak. No gaire car per tot el que ens van oferir. Alhora vam llogar un super cotxe d’aquests que tenen a aquí a Amèrica: un Dodge Charger amb uns 280CV de potència.

    image

    El super cotxe que ens van llogar!

    Dissabte al matí ens dirigim dos mexicans una polaca, un de valencià i jo cap a Jay. 5 hores de viatge i ja hi som! Les vistes espectaculars i l’hotel encara més. Tenia un parc aquàtic a dins de l’hotel, amb 4 tobogans i piscina per surfejar o fer wake board. Jo encara que veig totes aquestes coses, no puc treure els ulls de la muntanya que l’endemà em farà suar de valent… Quines pujades, quin bosc! El cor s’accelera i les ganes de que sigui diumenge son impresionants. L’habitació ens dona a la muntanya que l’endemà haig de córrer. Quin espectacle.

    image

    Vistes des de l’apartament, aquestes muntanyes son les que toca córrer

    image

    Apartament

    Durant el dissabte per la tarda anem a passejar per allà i seguim una mica el recorregut de la cursa que ja està marcat. Veiem que hi ha moltíssimes interseccions i es fa difícil saber quin serà el recorregut. La única informació que tinc és un mapa poc detallat i les corbes de desnivell del total de la cursa. A les 8 de la tarda vaig al briefing que es fa de la cursa. En Chris (l’organitzador) explica que és una cursa dura, que han modificat una mica el recorregut i ens l’intenta explicar… em sembla que per lo que vam comentar entre els assistents, tots vam quedar marejats de tantes voltes i turn arounds que farem l’endemà.

    image

    Al Briefing, explicant-nos el recorregut

    Un cop la caminada està feta, remullada feta i briefing fet, toca anar a sopar, fem una bona olla d’espaguetis amb tonyina i tomàquet. Mentre es va cuinant jo preparo tot el material, l’esmorzar del matí, les pastilles de sal, preparo bambes i roba per l’endemà, motxilla amb les botelles plenes i finalment comprovo que la GoPro tingui bateria i que tot estigui ben configurat per a que no m’hagi de preocupar durant la cursa.

    image

    Recorregut!

    image

    Desnivells!

    Sopem i un cop acabat miro la previsió del temps… marca pluja a les 5 de la matinada fins a les 10 del matí… SHIT!!!! tocarà córrer sota la pluja. Ben d’hora cap a dormir i l’alarma a les 5:06 per tenir temps a fer-ho tot abans d’anar a la sortida que és a les 6:30. Per cert, jo participo a la de 25k però també es corre la de 50k que simplement es correspon a 2 voltes de la de 25k.

    Diumenge… 5:06 del matí sona el despertador… jo ja feia com una hora que donava voltes al llit escoltant la pluja i amb els nervis a flor de pell… m’encanta la sensació aquesta de nervis abans d’una cursa. Es un còctel de por, emoció, felicitat, superació i mil altres sentiments. Acabo de preparar el material i decideixo anar amb pantalons curts i màniga curta i a sobre ficar-me una jaqueta paravent però no impermeable ja que sembla que no fa gaire fred a fora. Esmorzo i els meus companys es lleven un moment per desitjar-me sort (ells se’n tornen al llit a seguir dormint). Enfilo cap fora de l’hotel que dona just davant de la sortida. Decideixo gravar la sortida mentre trotem sota la pluja….. trec la GoPro i TOTAL FAIL!!!! M’adono que la vaig deixar encesa la nit anterior amb els nervis de preparar-ho tot… Sense bateria… collons.. comencem bé. Com us podeu imaginar… no tinc ni una pu.. imatge de la cursa, millor així no veieu la meva cara de destrossat!!!

    image

    Preparant la sortida, per allà al mitg estic jo!

    No deixo que aquest FAIL em superi i encaro cap a la sortida, 3, 2, 1 i arranquem… en total 130 persones… 100 a la de 25k i 30 a la de 50k. Pel que vaig parlar amb elles vingudes de diferents llocs, des de Canada, EEUU i clar… un català amb la seva samarreta de la Punk Trail de Castellbell i el Vilar on hi fica GUINEU TOCABOTONS! Gran regal dels meus companys abans de començar l’aventura als EEUU.

    Comencem forts ja que és un camí ample i es pot trotar bé, som pocs i no ens molestem gaire. La pluja cau però tampoc molesta del tot, fa una bona tempreratura. La veritat es que no hi vaig del tot entrenat a aquesta cursa però tinc les cames ben descansades i no em fa mal res. Pista ample i que segueix un bosquet ben maco, m’entretenc mirant la vegetació… quina diferència amb els boscos catalans! Al cap d’un quilòmetre enfilem per un “single trail” o sigui, un corriol… ja era hora! Primera cursa a EEUU que té un corriol com Déu mana! Vaig amb un grupet de 5 i comencem a pujar tot emocionats, la pluja ja no cau tant i el bosc ens tapa. Arrels, pujades, baixades, algun que altre rierol i al cap d’una estona tornem a sortir a la pista. Portem un bon ritme però ben aviat s’acabarà.

    Sortim a pista i ja sé que ve una de les pitjors pujades, en el briefing ens la van descriure com una “wall” o sigui, com una paret i realment ho és. Una pista negra que la pujàvem de cop, fent ziga-zagues per intentar disminuir l’esforç. Pugem i pugem i un cop arribem a dalt al cim de Jay Peak, veig que el rellotge marca que en 58 minuts només portem 5km!!! Em desanimo una mica i penso que les 3 hores 30 que vaig pensar se n’anaven a 5 hores! Recupero forces en un avituallament, miro les cares dels que estem allà i tots fotem la mateixa cara de collons quina pujada! Aigua, mig plàtan i 1 quart de barreta energètica i avall! Aquí si que disfruto com un nen, les baixades m’encantes i deixo anar cames per que no es carreguin.

    La il·lusió dura poc i aquí comença un seguit de pujades i baixades, a vegades una mica tontes ja que ens feien pujar a un pic i baixar per la mateixa ruta, cosa que feia que et creuessis amb altres corredors que pujaven. També fem una bona baixada molt divertida, em recorda al camí dels 3/4 de Montserrat ja que és força tècnica i empinada. Amb salts, desnivell, arrels… problema… QUE ENS FOTEN PUJAR PER EL MATEIX CAMÍ cosa que fà que més d’un cop al baixar em mengi a algú que ja pujava i a l’inrevés… no em va agradar això, com a organitzador de curses, sempre hem intentat evitar el creuament de corredors i aquí es va fer en uns 5 o 6 llocs.

    Malgrat això, començo a gaudir de valent, ja he decidit que avui no era un dia per anar a fer crono, les pujades son bèsties, ha plogut i rellisca tot. En una baixada, m’animo i deixo anar cames… FAIL!!!! Enganxo herba mullada, i de cop veig els peus que no toquen terra, hòstia assegurada, caic malament sobre l’hombro esquerra i començo a rodolar pendent avall… 10 metres d’herba i fang, no està malament. M’aixeco i l’hombro em fot mal però puc aguantar sense problema, miro que no estigui sortir ni res. 100% bé. Segueixo avall.

    Passen els quilòmetres i em començo a trobar a gent que va al mateix ritme, anem xerrant i alguns dels que estan apuntats a la de 50km ja em diuen que ells es retiren a la de 25k, no m’extranya jo no podria ara mateix fer 50k en aquestes condicions de pluja i desnivell.

    Veig el senyal de 20k i ja només penso en creuar la meta i anar a fotre’m la cervesseta de rigor! Comença la baixada final i la gent surt de les cases a animar-nos, tothom té un GOOD JOB! i els nanus animen que dona gust. Veig a un home que em crida: COME ON! ONLY 1/4 of a MILE!!! això m’anima i començo a apretar per creuar la meta a tot gas.

    Ja que no tinc fotografia del moment us el descric de forma molt detallada: GUINEU TOCABOTONS ENTRANT PER LA META… SOMRIURE D’ORELLA A ORELLA. ORGULL.

    M’entreguen la medalla i m’encamino a les taules a descansar una mica i a estirar. Intercanvio 4 paraules amb els altres corredors, tothom estem a la par, cursa dura però molt divertida.

    Estadístiques i recorregut real de la cursa agafades amb el meu Garmin: http://connect.garmin.com/modern/activity/580701082

    Resultat

    53  MARC LLOPART    M     32 CAMBRIDGE   MA 4:07:31 15:59

    53 de 99, com sempre a meitat de la taula.

    (http://www.coolrunning.com/results/14/vt/Aug31_JayPea_set1.shtml)

    PROS de la cursa:

    • Cursa de muntanya
    • Corriols molt xulos
    • Desnivell pronunciat que va fer que m’enrecordes de les mares dels organitzadors
    • Els americans els hi encanta animar, entre corredors es van dient.. GOD JOB! WELL DONE! això em mola.
    • Vistes increïbles de muntanya, ho trobava a faltar
    • Genial senyalització
    • Bona organització

    CONS de la cursa:

    • Massa “turn around”. O sigui massa pujo per aquí i baixo pel mateix camí.
    • Algunes pujades que vam fer amb un “turn around” eren clarament per acumular quilòmetres i no aportaven res a la cursa.

    image

    El grup que vam anar el cap de setma

    P.D. MAMA!!!! Tranquila que l’hombro ja no em fa mal!

  7. Homenatge que mhe fotut després de 20 hores despert i per anar a dormir amb la panxa plena. #bostonmola #mestaagradantmolt #sushi #rainbowsushi #bonanitgent #demadiumenge  (at Boston Park Plaza)

    Homenatge que mhe fotut després de 20 hores despert i per anar a dormir amb la panxa plena. #bostonmola #mestaagradantmolt #sushi #rainbowsushi #bonanitgent #demadiumenge (at Boston Park Plaza)

  8. Hola desde l’aeroport de #boston!!!! Ja he aribat despres d’11 hores amunt i avall. (at Boston Logan International Airport (BOS))

    Hola desde l’aeroport de #boston!!!! Ja he aribat despres d’11 hores amunt i avall. (at Boston Logan International Airport (BOS))

  9. Últim gintònic a #calmau abans de marxar. #bluegin #byebye #ustrobarémoltafaltar

    Últim gintònic a #calmau abans de marxar. #bluegin #byebye #ustrobarémoltafaltar

  10. Ahir va tocar dir adéu als amics i companys de @fentpaiscat . Entre cervesses tot és millor. Seguirem endavant amb el nostre projecte!!! Fins aviat!!

    Ahir va tocar dir adéu als amics i companys de @fentpaiscat . Entre cervesses tot és millor. Seguirem endavant amb el nostre projecte!!! Fins aviat!!

Next

Diari d'una guineu

Paper theme built by Thomas